WAGNER A LA SEU DE MANRESA...
NEBULOSA XII




A IGNASI TORRAS,
Organista.

Sempre que ha vingut algú de fora, amistats, etc., he tingut gran interès en portar-los a la Seu de Manresa, la Catedral dels meus somnis, la "meva" Catedral gòtica estimada, on d'infant vaig fer d'escolà i rebre algún cop de canelobre, on vaig cantar al cor aquella "Salve Regina" meravellosa o els Goig de la Verge de l'Alba, on corria vers la sagristia a posar-me aquella petita sotana i el roquet, encara que m'agradava més posar-me la vermella dels "grans oficis". No entenia gran cosa d'aquelles litúrgies, però el pòsit espiritual que es va instal·lar en mi aquells anys l'he portat sempre en mi, no s'em ha oblidat mai. Com tampoc m'he pogut treure del cap -com deixo dit en aquest mateix bloc-, fets per mi tant frapans com allò de "matar jueus". Però la meva afecció a la Seu va molt més enllà que tot això, i la retrobo, ja adult entre les meves renovades inquietuts espirituals, com portadora i custòdia, d'aquesta gnòsi pura, en cada carreu, en cada columna, en cada vitrall, en l'eco tant especial, que em captiva, de la gran i nua nau d'altíssimes claus de volta...

Fou exactament doncs el 21 de Maig del 1993, que vaig portar un nou vei i amic, fins la Seu, l'Albert Ferrando i González, coneixedor de la seva sensibilitat, que es va posar en vibració immediatament, traspassat el portal del Temple.
Quina no seria la meva sorpresa en trobar l'Ignasi Torras, posat en l'orgue, veí de la meva manresana infantesa, conegut de tota la vida, ens hi vam apropar i vaig gosar a demanar-li si ens podia tocar "alguna cosa de Wagner"...
Les notes de l'orgue majestuós executades per l'Ignaci feren el miracle, i Wagner va ser a la Seu, i això em va inspirar aquell instant inoblidable:

WAGNER A LA SEU

Les columnes, voltes i vitralls,
s'han omplenat de Glòria,
i els carreus tots de noble pedra,
les ombres més profundes,
s'han fet Llum, amb matisos ocres
i vermells, i el cor i l'esperit,
han vibrat amb mística embrenzida,
dins el gòtic majestuós i esotèric
de la divina Seu dels meus somnis...


És com si el temps subjectiu,
s'hagués aturat per uns instants,
amb l'Essència Còsmica d'aquestes
Harmonies Divinals amb Amor i Força,
executades amb respecte i admiració,
amb la precisió i energia del Mestre...
Aillats dins la immensa nau,
el so preciós, impressionant de l'orgue,
ha transmutat tot l'ambient circumdant...


Les notes dels Mestres Cantaires de Nuremberg,
han premut amb el seu Missatge,
la nostra humana personalitat imperfecte
i un estat conscientiu d'elevació,
s'ha apoderat meravellosament de nosaltres,
perquè les circumstàncies imprevisibles
d'aquest dia assolellat de Primavera,
ens han obsequiat, sense saber-ho, ni esperar-ho,
amb el goig d'aquests moments únics...


I com infants embadalits i emocionats,
a l'original i espontani concert,
hem assistit amb una joia tant especial !!
I la Seu cobrava una vida nova,
que és com si una nostàlgia ancestral,
ens recordés antiquíssims ritus cristians
llargament abcents, cants griàlics,
amb els que el Gran Mestre Richard Wagner,
es va inspirar: Loengrin, Tannhauser, Parsifal...


És com haver tingut un privilegi d'instant,
un premi, un respir en el camí,
una alenada d'aire fresc i renovat,
com per prendre forces per seguir endavant,
enmig del dur camí de cada dia,
en la batalla per l'auto-coneixement intern,
en aquest món dual on som posats a prova,
per crèixer i ajudar a crèixer,
per conèixer Allò que realment és la VIDA.


Gràcies, de tot cor, Ignasi !!
21 de Maig del 1994
Manuel Luis Tatjé


L'11 de Juny del 1994, rebia aquesta carta de resposta per part de l'Ignasi:

En MANUEL LUIS TATJE
SANT VICENÇ DE CASTELLET

Benvolgut amic.

A través de la teva estimada mare Joana, he rebut el teu poema WAGNER A LA SEU que m'has dedicat. M'ha omplert de joia copsar que escoltar música de Richard Wagner a la Seu -la Seu dels teus somnis- (i , meus), et va plaure. La descripció que en fas és sorprenent, i com que parles de coses estimades i venerades, em fa estar content pensar que en aquell matí de dissabte, la música t'havia dit quelcom.

Era la música que cada any ressona a Bayreuth, a la convocatòria que any rera any acut gent d'arreu del món, atreta per la bellesa del creador perfecte del drama musical. Al cor d'Europa, i dalt d'un turó, s'alça aquest Teatre que cada any milers de persones frueixen de la música amorosa dels Mestres de Nüremberg, o senten els gegants, els enans, els déus de la Tetralogia, o la redempció de Parsifal...

La seu és quelcom important sobretot penso que per aquells que un dels primers sons extraordinàris que pogueren escoltar foren les campanes, la majestuositat de l'edifici. Tu, des del tercer pis del carrer de les Piques el veies, jo no arribava a tant..., també veiem Montserrat, encara que més tu que jo, per la mateixa circumstància. Sempre havia sentit el desig de pujar a la muntanya, la Muntanya, i de nano recordo la gran música de Wagner, rebuda per la ràdio: La Calvalcada de les Walkiries, el celestial preludi de Lohengrin ... el fill de Parsifal que ve amb el cigne a posar justícia i a redimir una Elsa de Brabant, víctima de l'odi i de l'engany d'Ortrude. Ve del Montsalvat, i Montsalvat és el Montserrat que inspira Wagner i hi situa Parsifal ... és la muntanya que guarda, enclou el misteri del Grial, la Llança que occí el Cos de Crist... Aquest anhel de veure una Muntanya, com el salm ens recorda que l'ajut ens ve de la Muntanya del Senyor ( salm CXX) com el Sinaí de Moisès, on Déu promulgava la Llei pel poble...

Montserrat segons Mn. Cinto Verdaguer és el nostre Sinaí. Les campanes convoquen als cristians a l'àpat. Majestuoses amb el seu obstinat so (Do-Sol-La-Mi) a 4 x 4, entonen la melodia sobre la qual desgrana Wagner la música dels cavallers que servant el llegat d'un passat, convoquen al Memorial. Memorial d'Amor i de Perdó.

Wagner és únic. Hi han moments que el drama esdevé punyent, de sobte s'albira la Llum, i baixa el colom del cel, que es posa damunt del Grial. Kundrya esclava de Klingsor (que feia la punyeta amb les seves pòcimes, des del seu falansteri misteriós) prengué la Llança a Amfortes que es deixà seduir per ella... Parsifal és l'heroi pur i beneït que la captiva, i ajuda a oficiar, finalment l'àpat amb el Calze del Sant Sopar...

El que té misteri és estimat. I esperat. La música del Divendres Sant que Wagner escrigué un Divendres Sant inspirat al Llac de Zurich, és el meravellós preludi que ens portarà cap al final que Parsifal ha recuperat la sagrada reliquia la retorna als Cavallers del Grial.

La Seu dels somnis, Wagner, els records de jovenesa que caminen cap el Destí. Posem-hi música. Posa-hi poesia, com tan meravellosament has fet.

Gràcies. Moltíssimes gràcies.

Ignasi Torras i Garcia

Aquesta carta que em va enviar l'Ignasi crec que val la pena de ser llegida, pel gust i l'erudicció amb que està feta, diu molt de la seva sensibilitat, i d'aquest coneixement que te de R. Wagner, Mestre del que compartim l'admiració, i del que ell en sap reproduir les màximes inspiracions escrites al pentagrama.

Doblement agraït, Ignasi !!

Manuel Luis Tatjé

Vegis "NEBULOSA V" en aquest mateix Bloc.

RICHARD WAGNER: ELS MESTRES CANTAIRES DE NUREMBERG: Preludi