NOSTALGIES (Poema)


Portal de la meva infantesa

Del fons de la ment
emergeixen càrregues
de nostàlgia,
volen portar-me
llàgrimes als ulls
i una tristesa
innominada...

Hi ha un vent
que empeny boires
inesperades,
vers les solituds
del meu espai íntim:
no vull que vencin els ahirs
de la meva vida...

Vénen com onades
d'una mar interior
que va engolint els dies,
i jo apel·lo al coratge,
que fa niu dins el cor,
Temple i Santuari viu,
de l'Esséncia que m'il·lumina...

Oh cicle primaveral,
que retornes i et renoves,
sense angoixes ni records,
sempre nou de vida,
regenerant-ho tot:
sigues-me mirall
per viure sempre l'avui !!


Manuel Luis Tatjé