NEBULOSA VII

He de mirar els estels sovint, per sentir-me nu, infant, serè, ínfim,profundament mistic, receptiu i obert, ulls humits d'un plor humà que voldría però, abraçar l'Univers sencer. Sovint, si, sovint miro el cel estrellat, a l'Estiu o a l'Hivern, perquè és la immensitat la que es mostra i no menteix, perquè és l'espai màgic i il·luminat, per on més es mostren els quins conèixen l'origen vertader i el devenir de l'ésser humà des del seu estat intemporal, vibracional. No és que esperi cap "solució" a problemes que son intrínsecament humans, no espero que "em treguin les castanyes del foc" - com s'acostuma a dir -, però quelcom es somou en l'Ànima i l'Esperit, quan Ells, tanmateix hi son. Se prou que dins meu hi ha la "fina energia del Pare-Mare", que és amb la que hauria d'estar sempre "connectat", i Ells, em son propicis també a això.

Tinc un sentiment de commiseració vers tots aquests que "fan riota" dels que tenim sentiments profunds i esotèrics (en un sentit transcendent), no en el sentit degenerat que es dona avui a la paraula "esotèric" en els ambients, diguem-ne, "profans". Una commiseració vers tots aquests saberuts que s'en riuen, es mofen i fan burla descarada dels quins tenim per cert que hi ha uns "éssers superiors que es manifesten" de vegades a través de la nostra part íntima més inspirada, o bé també en la part externa, en forma de traça lluminosa, que parla al més profund del Cor... Molts d'aquests que "fan riota" - com dic -, son dels que "deifiquen la casualitat", i es queden tan "panxos" acceptant "com aquell que res" que "tot va començar amb una fantàstica explosió que van batejar amb el nom de "big ban" i que, després de múltiples "circunstàncies en cadena" (la casualitat és mol enrevessada) es va fer la resta: Galàxies, Universos, Sistemes Solars i, sobretot, un "accident còsmic": L'HOME I LA SEVA EVOLUCIO DAMUNT D'UN PLANETA BLAVÓS ANOMENAT TERRA.

Normalment, ells, els científics no es pronuncien sobre Déu, sobre quelcom de tipus "superior", ara bé, admetre que tot aquest "Ordre Meravellós" ha estat possible gràcies a un indefinible número de "casualitats" que "capriciosament", "atzarosament" -si voleu-, es van concatenar així, graciosament, per "fer de les seves", això si que es pot admetre, això si que és "acadèmic". Perquè hi ha científics que callen quan a la ment els hi ve una sola paraula: "Déu" ? Perquè no admetre que, si no Déu, una Intel·ligencia Superior, infinitament més evolucionada que l'home d'aquest trist formiguer humà, ES AL DARRERA, TANMATEIX, DE TOT L'ORDRE CÒSMIC ? Només hi ha respostes incoherents. Son, evidentment, els convencionalismes entre poders, que han "muntat" els convencionalismes socials amb un dogmatisme sense precedents, o l'enorme mentida que es substenta entre els pilars "econòmico-religiosos mundials". Veritablement un tema "pelut" que ven molt i pel que també s'han comès -i es cometeran segurament-, assassinats diversos d'investigadors i "tafaners" que voldrien esbombar-ho tot al món, enganyat i "innocent"...

Manuel Luis Tatjé

Salutacions, amics als que heu arribat aquí, ja m'afanyo a fer l'entrada vuitena, perquè m'imagino que esteu desesperats perquè s'ha acabat l'entrada setena. Ja m'afanyo ! Fortes salutacions, s'us nota en la brillantor dels ulls que esteu animats. Endavant ! M.L.T.