NEBULOSA X

A mida que et vas fent gran, vas coneixent i descobrint el que "és" la Vida. De fet, tal i com la hem convertit els éssers humans. A partir de normes, dictadures, idees polítiques, fanatismes, democràcies, moralismes, religions, creences, tradicions, en definitiva i massa sovint, conjunts d'idees que "uns" han abocat sobre "altres", justament o injustament. De vegades, l'engany de torn es tan suggerent, tan verosimil, tan creïble, que el mateix mentider que el propaga i àdhuc l'imposa, és el primer auto-enganyat, de tan com ha arribat a creure aquella idea originàriament "falsa".

Però malgrat la immensa farsa amb que els homes convertim la Vida, hi ha un interior, hi ha una "Ànima" i hi ha un "Esperit", que és -per mi-, el més important de l'ésser humà, per damunt de totes les misèries humanes, de tots els egoismes i ambicions que han originat (i originen) els grans desastres i calamitats del món, a nivell "global", ara que ens volen fer descobrir que "som globals", però també a nivell individual, particular. Les "guerres" també son íntimes i personals i plenes de dolor propi i aliè. Tots tenim el nostre "Bush" i el nostre "Ben Laden" particulars. Però la nostra Consciència malgrat tots els "rebomboris", és al seu lloc. SI LA SABESSIM ESCOLTAR...

Si ho observem, quelcom hi ha en l'espiritualitat (no confondre-ho amb la "religió") que lliga, agermana, ens fa, en plural, "membres d'una mateixa i divina Essència", molt per damunt de les simples emotivitats. "L'única Clau, és ser-ne conscients". Pel que és vivencial en mi, estic convençut completament de l'existència d'aquests llaços invisibles entre els éssers humans i una "realitat transcendent", que és en la base mateixa de l'existència humana.

Si mor algú d'un elevat grau d'espiritualitat, aquests "llaços" ho transmeten, tot fent arribar inequívoques i finíssimes sensacions susceptibles de ser "descodificades" (si és que es pot dir així) en inspiradíssims pensaments i missatges. A mi m'ha passat això en el recent desencarnament (Gener del 2.005) de la gran cantant Victòria dels Àngels. El meu coneixement d'ella no era excessiu, per bé que sentía per ella una gran admiració. Una sola vegada la vaig veure i escoltar en directe, en el recital que va fer a la Basílica de Montserrat l'any 1.996, amb motiu del Cinquantè Aniversari del seu debut al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Tanmateix em va emocionar la seva meravellosa veu. Després també he escoltat les cançons tradicionals catalanes cantades per ella, així com les Obres de Montpou, Montsatlvatge, i alguns fragments d'Operes, sobretot de Wagner, que és el meu Mestre preferit.

En morir Victòria dels Àngels vaig tenir la inexplicable sensació que havia desencarnat una dona d'espiritualitat gegantina, una de les grans... I això m'era "comunicat o transmès" a través de calfreds i sensacions que ni sabria explicar. Per aquest "lligam que tots tenim" hi viatjaven, de sobte, unes esvalotades(per dir-ho així) energies d'alt voltatge, molt especials, que destacaven, alertaven, informaven, cridaven l'atenció sobre la profundíssima persona que deixava aquest món físic.

Penso que son moltes les persones que senten aquestes sensacions en forma d'un "estat d'ànim diferent" i en forma de reaccions psíquiques de les quals en desconeixen l'orígen.

Això ens ve a dir un cop més, que l'home en el seu conjunt, no està (salvant algunes poquíssimes excepcions) en l' "estat conscientiu adeqüat". Si ho estés, podria "acompanyar" llargament els éssers que desencarnen. Tothom sabria molt més del "Misteri més gran de la Humanitat": La Mort i el Morir, el "més enllà" i en quin sentit la Vida es "transforma i continua" després del trànsit de la mort física o desencarnament.

Aquest "Coneixement" sobre la mort -com tot Coneixement veritable-, faria més savia a la Humanitat i moltes actituds i comportaments canviarien radicalment.

Fent aquestes darreres reflexions sobre els sentiments que "lligan" la nostra Ànima i el nostre Esperit, i connecten tota la Humanitat, poc m'imaginava que tot aquest "sotrac" de sentiments el trobaria ben viu en la sobtada mort del meu amic Emili Galdamez Gernandez (1), impossibilitat en una Residència d'Abrera. Teniem un intens diàleg humà sempre obert i estimulant, també repassavem molts records de la nosta joventut. Ens veiem un cop cada més i aquesta flama era ben viva. I ho segueix estan per bé aque ara ell segueix un procés ben personal en un altra àmbit dimensional. La sensació que he tingut ha sigut forta i ha durat, per bé que sé que ell ja és en el punt que havia somiat i viu una "altra realitat" que ja no te res a veure amb la d'aquest món físic.

Manuel Luis Tatjé

(1) Us recomano el meu "Blog" titulat: "Emili Galdámez, el meu amic" on parlo d'ell abastament. Feu-ho a través d'aquesta adreça: http://manelluisemili.blogspot.com/

Bé ja hem arribat a l'entrada número 10, i ja conec el contingut de la 11, o sigui que prepareu-vos..! Fortes salutacions. M.L.T.

VICTORIA DELS ANGELS: EL CANT DELS OCELLS