NEBULOSA VIII
(Carpe Diem)

El "trauma" de la Vida és quan l'infant s'adona per primeríssima vegada, que, en aquesta, "no tot son flors i violes". Hom viu moments duríssims en l'infantesa, en l'adolescència , en la maduresa i en la vellesa. És clar i és evident que gairebé tot està tamisat de moments fugissers d'alegria, d' "allò que sembla ser la felicitat", i que sovint no és més que un "miratge compensatori" davant les angoixes de la Vida. Per bé que, "allò serè, reflexiu i feliç", de cada individu, parteix del propi Cor - receptacle de la veritable Consciència -, i que cada un te de desvetllar i activar particularment, per poder arribar a "entendre" correctament les "lliçons" de tot tipus que la Vida dona als humans. Si hom enten les lliçons de la Vida vol dir que en treurà el profit necessari, per crues i dures que siguin les proves amb que se'ns repti i que hàgim d'enfrontar.

L'infant, d'entrada, es pensa, creu naturalment, que tothom "serà bo", com ho és ell mateix: qui pot fer mal i dir mentides ? Ell pensa, creu, que els seus pares son els "més bons i millors", com tots els adults més propers que l'envolten. Després, en aproximar-se l'adolescència i allunyar-se l'infantesa, és l'hora de les decepcions: Sovint, (no vull parlar mai en termes enterament absoluts), sovint, - deia -, en arribar aquesta etapa, els pares i adults, "ja no son el model" que havien estat fins aleshores. L'adolescent, en deixar l'infantesa, ja te (ha incorporat) l'ego múltiple dins seu. Ja és capaç de veure (i entendre o no) les "flaqueses", els defectes dels pares, les falles humanes, i fins i tot d'incorporar-ne ja ell mateix i deixar-s'hi portar (o no ). Es el moment dels conflictes generacionals i d'identitat. El moment de veure i trobar-se en el món que, dins un temps, més o menys curt, l'integrarà amb tots els seus tòpics, amb totes les seves competencies agressives, amb tots els seus estereotipats camins, situacions i circumstàncies, emmotllats i repetits una i altra vegada.

I és on, depenent dels "principis bàsics" amb que hagi crescut, que plantarà cara a reptes i ambicions sense mirar si "xafa o danya a algú". O tal vegada mirant-ho i tenint-ho prou en compte. La seva noblesa, dignitat i sinceritat (si en te i els te com a norma) li seran soport i guia. Si és molt intel·ligent, però no te aquests elements positius de Consciència, esdevindrà un membre més, d'aquesta jungla que tot ho cerca a "fora", en l'extern i ignora, tanmateix el "perquè" i "quin és" el curs de l'home terrestre i llurs etapes existencials.

Els "principis bàsics" poden "sonar" com a cosa "carca". És evident que aquests "principis" son molt importants per la conducta i els resultats posteriors del que hi està educat i, per tant els practica. Aquest és el segell que defineix la majoria d'individus. Segons l'actuació, segons els resultats, la persona queda "retratada" perfectament.

De vegades els "principis bàsics" s'encaixen directament amb els graus de "Consciència Desperta" del propi individu, i tot plegat es revitalitza i madura, i és com una "posada a punt" per una gran actuació futura. Altres vegades aquest "encaix" no arriba a produir-se per no haver-hi la recepció necessaria, és a dir, un grau insuficient de "Colnsciència Desperta.

Hi ha molt d'innat en l'ésser humà, molt de "vides anteriors", més del que sovint arribem a imaginar. I només cal que l'infant creixi, es faci home, perquè tots els "ímputs" trobin el seu lloc per tal de " reanudar comportaments i activitats, i alhora, es produeixi novament l'encontre amb circumstàncies "velles" (repetides) i "noves (per estrenar o enfrontar). Com més "Consciència desperta" disposi l'individu, en millors condicions estarà per comprendre a fons totes les situacions que se li acosten i no"naufragar" -altra vegada- davant les circumstàncies que no es van poder superar amb anterioritat.

Però jo, tot això, evidentment, ho he sapigut de gran. De petit i de jovenet, quan encara gairebé tot "està per fer" la Vida és un enigma del que encara, sovint, no s'entreveu el drama. Evidentment parlo d'Occident. No em refereixo a països orientals, que de fany han conviscut i han estat permanentment "masacrats" per les cruels guerres organitzades pels poderosos del món.

Quan encara no saps que "la Vida és dura" i ets sens un aventurer ple de coratge, a qui res no espanta, i ets carn subtíl nouvinguda. En aquests moments tendres, encara res no espanta de la Vida, ni es pensa en la mort. No ha arribat encara la consciència del "Carpe Diem": "Aprofita l'Instant"...

En fer aquesta reflexió sempre recordo aquella escena de les moltes de memorables de l'inoblidable pel·licula "El Club dels Poetes Morts", quan el Professor (l'actor Robin Williams) enfronta als seus alumnes al "Carpe Diem" i al fet incontrovertible de la mort, tot fent-los observar una fotografía emmarcada en una paret de l'escola, on s'hi veuen alumnes d'una llunyana promoció de l'escola i els diu: "Com vosaltres. eren valents, plens de vida i amb cara de bona salut..." Volen fer-los entendre la necessitat de "Viure l'Instant" i de "ser sempre ells mateixos" per damunt de les corcades normes tradicionalistes dels carques impulsors d'aquella escola d'"èlit". Aquesta pel·licula estimula a viure plenament la pròpia vida, a lluitar pel que hom creu i no pas pel que creuen els altres. Meravellosa pel·licula el Missatge gegantí de la qual pocs practicaran.

Manuel Luis Tatjé

Ha arribat l'entrada vuitena, no petiu que ja tinc l'esborrall de la novena: que com va l'assumpte ? continuem?

Jo sóc força incombustible, i vosaltres... Va, va, que ja sé que també! Doncs endavant i fora! Salutacions ! M.L.T.